De l'Islam al Cristianisme. El procés d'integració dels esclaus per mitjà de la religió. Barcelona, segle XIV / Josep Hernando Delgado
Hernando Delgado, Josep


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 32 (2014-2015) , p. 285-300 (Història) 
Notes a peu de pàgina. Abstract en català i anglès.

La conversió al cristianisme va ser un dels elements més importants per a la integració dels esclaus musulmans en la societat de la ciutat de Barcelona en els segles XIV i XV. La documentació notarial permet analitzar el ritme de les conversions dels esclaus musulmans al cristianisme. El ritme de les conversions diferia en el cas que aquests esclaus fossin blancs, negres, llors o turcs. Els llibres d'òbits o llibres funeraris ens permeten observar que no hi havia diferències en la recepció dels sagraments entre els cristians ®de natura» o no conversos i els cristians conversos (jueus o musulmans): tots rebien, en el moment de la mort, el sagrament de l'extremunció, el viàtic o eucaristia (combregar) i eren soterrats en cementeri cristià.

Irregularitats per il·legitimitat i altres causes i l'accés a l'orde clerical. Diòcesi de Barcelona, segle XV / Josep Hernando Delgado
Hernando Delgado, Josep


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 31 (2013) , p. 349-391 (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Abstract en anglès.

La Societat jueva conversa en la Barcelona Baixmedieval, 1391-1440 / Xavier Pons Casacuberta ; [dirigida per: Josep Hernando Delgado, Ignasi J. Baiges i Jardí]
Pons i Casacuberta, Xavier


Girona : Universitat de Girona, 2019
1 recurs electrònic (657 p.)

La present tesi té com objectiu principal estudiar en profunditat el grup social del conversos de Barcelona des de tots els aspectes: socials, econòmics, professionals, familiars, religiosos, així com la seva relació entre ells i la resta de la societat. El context històric en el que desenvolupem la nostra investigació parteix cronològicament de l'agost de 1391, data en la que es produïren les conversions en massa dels jueus barcelonins. Els avalots de 1391, produïts pel profund malestar social i econòmic dels estaments baixos de la societat, van significar la ruptura de la coexistència entre jueus i cristians barcelonins. Les conseqüències d'aquests fets foren letals per a la comunitat jueva de la ciutat: d'una part, el 10 de setembre de 1392 s'abolí per sempre més l'aljama jueva de Barcelona; per l'altra, la majoria dels jueus es convertiren al cristianisme. Per tant, un nou grup social irromp en el cor de la societat cristiana, ja que els conversos, com a cristians, entren a formar part d'aquesta en tots els seus àmbits (legals, religiosos, econòmics...). Els conversos es trobaren immersos en una societat que abans els excloïa. Així mateix, aquesta societat es veu obligada a absorbir un nou grup social, amb les seves característiques i costums propis, que ella mateixa ha creat i que ara presenta una dificultosa integració. Les primeres mesures preses per les autoritats van anar encaminades a impedir que els nous adeptes al cristianisme tornessin a la seva antiga fe. Aquestes mesures van provocar la separació entre membres de la família nuclear, ultra d'altres de grau més llunyà i amics, puix que no tots van abjurar de la fe mosaica. Davant aquesta situació part dels conversos van decidir fugir cap a altres indrets on pogueren continuant vivint en la seva vertadera fe. La resta es quedaren per tal d'integrar-se en la nova societat en la que els havien inclòs.

L'Establiment d'un nou orde monàstic a la Catalunya medieval : Sant Jeroni de la Vall d'Hebron i Sant Jeroni de la Murtra (1393-1500) [Fitxer informàtic] / Carles Díaz Martí ; [dirigida per: Josep Hernando Delgado, Ignasi J. Bages i Jardí]
Díaz i Martí, Carles


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2017
Dirigida per: Hernando Delgado, Josep; Bages i Jardí, Ignasi J.. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, 2017
1 recurs electrònic (1158 p.)

Els jerònims foren un moviment monàstic d'origen eremític que nasqué al regne de València l'any 1374 i que arribà a Catalunya a final del segle XIV amb la fundació, per part de la reina Violant, del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron (1393), a Sant Genís dels Agudells, prop de Barcelona, que fou seguit per Sant Jeroni de Montolivet (1413), fundat pel mercader barceloní Bertran Nicolau, i que es traslladà a Badalona, tot donant lloc a Sant Jeroni de la Murtra (1416). Ambdós monestirs i llurs comunitats subsistiren fins al 1835. El present treball té com a objectiu l'estudi global d'aquestes dues cases religioses des de les seves respectives fundacions fins a l'any 1500. Es basa en fonts documentals força diverses, des del que s'ha conservat dels antics arxius monàstics (pergamins, llibres d'administració i gestió, inventaris, etc.) fins a documentació notarial, reial i municipal, entre d'altres. S'ha estructurat en tres blocs fonamentals que n'abasten tots els àmbits: comunitat, activitat i relacions amb l'exterior. Aquest darrer capítol s'ha subdividit en quatre grans apartats que focalitzen la interacció amb diferents actors: benefactors, fonts econòmiques, estament eclesiàstic i estament polític. Després d'aquests tres grans capítols s'ha inclòs un quart sobre els dos edificis monàstics i la seva evolució constructiva. A partir de la integració de tots els capítols, es proposa una periodització de l'establiment dels jerònims a Catalunya en quatre grans etapes. L'estudi clou amb un apèndix que conté 52 taules documentals sobre diferents aspectes relacionats amb els dos monestirs, la transcripció completa de 128 documents i un recull de 72 imatges.